Aaron/ Febrer 22, 2019/ Importante/ 0 comments

Capítol 1: L’inici del fi.

L’any 1995 va ocórrer un dels majors desastres per a la humanitat, la caiguda del cometa Halo-Bepp. Això va ocasionar diversos desastres naturals pel món, erupcions volcàniques, tsunamis, tornados i huracans. Passats dos anys la situació es va estabilitzar, a poc a poc les ciutats van anar sent reconstruïdes.

Un tres anys després en 1998 un equip d’investigadors van ser al lloc van ser al lloc on va impactar el cometa aquest va caure a Tòquio, aquesta zona aquesta actualment restringida al públic.

Després de mesos de recerca es va trobar que els animals de la zona que van sobreviure a l’impacte van començar a mutar a formes de vida mecanitzades, a poc a poc, en qüestió de setmanes es va anar estenent per tot el Japó, uns científics Americans van segrestar un “Tanuki” (ós rentador del Japó) que havia mutat més del comú per a fer experiments amb ell.

Els científics al poc temps van notar canvis en el Tanuki, va començar a atacar-los i va intentar fugir. Un dia va aconseguir escapar, en aquest moment va saltar l’alarma a Orlando, van demanar que la gent es quedarà a les seves cases per precaució, realitzant la cerca van trobar un senglar petit dessagnat, semblava que tenia marques de mossegades, la van portar al laboratori per a investigar, mentre els policies seguien amb la cerca.

Poc després van saltar les alarmes en el laboratori, el senglar va començar a recuperar-se però no amb pell sinó amb microorganismes electrònics. Com si fos una epidèmia. Com a mesura preventiva amb el senglar van decidir lligar-lo perquè no ocorregués com amb el primer espècimen, van prendre mostres i van descobrir que va mutar i altres parts del seu cos van acabar mecanitzades, van decidir avisar al centre de cerca pel Tanuki i per si trobaven més animals amb els símptomes.

D’altra banda al Japó els científics van decidir crear zones obertes per als animals ja que de per si malgrat estar infectades eren dòcils i amables amb les persones, no obstant això alguns humans no estaven del tot d’acord amb això ja que no eren els animals que coneixien per endavant.

L’equip policial que estava a càrrec de la cerca del Tanuki al cap de set setmanes i mitja només havien trobat més animals mutats per les mossegades ja que no només les petites mossegades del subjecte sinó que fins i tot els que van ser infectats podrien infectar. Durant una expedició de cerca en la vuitena setmana un agent policial va disparar per error a un cérvol infectat perquè se li va acostar, aquest solo volia menjar i carícies però després del tret el cérvol va atacar a l’agent, va ser mossegat en diverses parts del cos, al poc es va desmaiar per una hemorràgia. Ho van portar als laboratoris i van veure que va començar a mutar igual que amb els animals.

L’agent que va ser mossegat no entenia el que els metges deien i realitzava sorolls estranys com si d’un monstre es tractés. Els doctors es van adonar que l’agent estava sent dominat per les parts mecàniques, com si fos control neutral.

Van decidir posar-ho en quarentena i veure com anava evolucionant el seu estat.

Van passar pocs dies i no hi havia més canvis a part d’una mecanització parcial del 52% del seu cos. Un mes després va intentar atacar al guàrdia de vigilància, aquest va ser portat al laboratori quarentena, aquí va ser quan l’agent amb una veu molt greu va pronunciar: “Ells arribaran aviat”.

Li van prendre per boig i potser va dir una predicció del futur, ningú estava segur. Temps després les alarmes van saltar quan l’estació espacial SANT_II va rebre un atac desconegut, les restes que van arribar a la terra van ser recollits i com va dir l’agent, algú amb sistemes informàtics semblants als de la terra els va atacar. Qui va ser? Com ho va fer? Com va arribar? Son les preguntes que es feia tot el planeta. Ara era segur una guerra tecnològica estava a punt d’esclatar en el planeta contra altres éssers mecànics, els adults van començar a aprendre tècniques de defensa personals i ús d’armes, alguns animals que van ser denominats “Simbiòtics” els ajudaven en moltes coses.

Els simbionicos van evolucionar i van aprendre molt ràpid, al poc temps podien comunicar-se amb els humans sense problemes i van declarar que els ajudarien en la guerra.
Des que va ocórrer l’accident de la SAN_II van passar tres anys i es van veure uns fenòmens estranys en els nounats, però no en tots, només en uns pocs eren diferents. Posseïen característiques dels simbionicos tenien una major altura, força, velocitat i intel·ligència a costa d’això algunes de les seves parts del cos eren biòniques, del mateix material que els animals i podien controlar la voluntat. A l’edat de 5 anys els nens van ser sotmesos a un entrenament, a poc a poc va anar sent un entrenament més especialitzat per a triar als 3 millors per a combatre. A l’edat de 15 anys ja s’havia format el grup que lluitaria contra els invasors, van denominar el nostre grup com els “Arcans A” en aquests moments els tres tenim 18 anys i portem junts des dels 5 anys així que sabem perfectament com pensem cadascun de nosaltres.

Share this Post

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
*
*